Fa dos hores que em barallo amb aquest ordinador per esbrinar com he d'organitzar el blog. Sóc una inadaptada als temps moderns que corren. A més, el meu anglès és més extremeny que de Glasgow. M'agradaria esbrinar això dels links com va perquè he trobat una web que m'ha agradat molt.
Ara tinc por. Tinc la sensació que demà m'acomiadaran. Estic a la feina. Treballo de nit. Sí, ja ho sé. És raro, però si estiguès en una barra americana no tindria un ordinador al costat mentre faig l'streptease, no? (s'escriu així? ja he dit que el meu anglès era xusquero). Doncs no, la feina que tinc és legal i fa que la meva mare continui creient que la seva filla és decent. Sigui com sigui, crec que algún informàtic de la casa (rebent ordres d'un gran cap) passarà l'informe del que la nena ha estat fent aquesta nit. Tatxan!!! Que sera? sera? Guarever güil bi, güil bi... (no cal insistir en això de l'anglès, oi?). Doncs que em fotran al carrer quan vegin que no he treballat gens, sino que he estat apuntant-me en un blog que no entenc. Tot perquè fa uns dies vaig trobar-me amb l'Hildebrand, un noi que anava amb espardenyes per Alforja i tant en podia parlar de física quantica com de la poètica de Bernat Metge. O així ho recordo. Tacirupeca? Això no ho recordo.

Res, que mira, ja veus, aquí estic, en una sala que fot més de 200 metres quadrats i que no hi ha ni una ànima. Torno a tenir por. Tinc la sensació que el nen del tricicle de El Resplandor apareixerà d'un moment a l'altre pel final del passadís.

Marxo corrents abans que m'enganxi!!!!